Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpant els murs en la tenebra espessa,
graó rere graó.
VINYOLI, Joan (fragment d’“El campanar”, dins Les hores retrobades)
L’esforç del poeta pujant penosament (en la tenebra) les escales del campanar, “cercant la inaccessible llum”, és sens dubte, la imatge del creador cercant la plenitud del poema. Bellíssim.
Fotogènia
-
*L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren*
Refrany català
"T'ho menges tot amb aquest mig somriure",
em vas dir el darrer cop que ens vam trobar,
...
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada