Llunyans
els sons del campanar
Missatge d’un Déu
que no veig ni sento.
PEIRÓ, Montserrat Aires del no res
Aquest és un rebuig frontal a la creença en Déu. Els sons del campanar no només són lluyans, sinó que allò que aquestes campanes escampen als quatre vents, la veu poètica ni ho veu, ni ho sent, ni hi vibra amb el cor, en definitiva. La duresa de la vida l’hi ha portat, com passa sobretot si tens una mica de lucidesa, sovint causada pel dolor. Fins i tot els que creuen solen aferrar-se a la vida, per alguna cosa deu ser. Aquest poema és breu, concís, però contundent.
Entre l'alba i la posta
-
AGUS *Calella de Plafrugell*
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Quan entres en la foscor,
l'enlluernament per la bellesa
d'aquesta Calella de cad...
Fa 15 minuts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada