Llunyans
els sons del campanar
Missatge d’un Déu
que no veig ni sento.
PEIRÓ, Montserrat Aires del no res
Aquest és un rebuig frontal a la creença en Déu. Els sons del campanar no només són lluyans, sinó que allò que aquestes campanes escampen als quatre vents, la veu poètica ni ho veu, ni ho sent, ni hi vibra amb el cor, en definitiva. La duresa de la vida l’hi ha portat, com passa sobretot si tens una mica de lucidesa, sovint causada pel dolor. Fins i tot els que creuen solen aferrar-se a la vida, per alguna cosa deu ser. Aquest poema és breu, concís, però contundent.
Crear interpretant
-
Repte Poètic Visual 371 *Davant del blau; amb el que soc.*
dins Relats en català
Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitz...
Fa 6 dies

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada