Pensament de primavera
Que vanament, coses, floriu,
si amb vostra vida no m’ompliu,
i em sento eixut i deslligat,
en incertesa i soledat.
Però si res no creix en mi,
i és com en va que faig camí,
sóc potser encara l’instrument
amb què es perfà algun pensament.
VINYOLI, Joan De vida i somni
Les “coses” floreixen: les flors i l’enamorament. Però floreixen vanament, acaben morint. Per això l’ull poètic se sent sol i amb incertesa, “eixut i deslligat”, deseixit de la vida. Però si res no perdura en ell, i tot i que la seva vida sigui en va, com a poeta ell és potser encara l’instrument que el fa reviure en el pensament d’un lector. La poesia el salva, el permet de transcendir, de perllongar-se una mica més.
Les meves destreses
-
Manllevat d'aquí
Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui...
Fa 3 dies
1 comentari:
Molt bo Helena.
I el ritme tan marcat que s'aconsegueix amb la rima!
Es com si escoltarem l'instrument!
Gràcies, Helena.
Publica un comentari a l'entrada