L’ull àtic va plorar mars d’amargor.
Mars de plors dels vols dels vulls
dels ulls que ploren.
JULIÀ ESTELRICH, Glòria Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans
Poema gairebé tan curt com un haiku, concís i breu fins l’extrem. “L’ull àtic” es relacionaria amb el fet que l’ull és un element superficial, a la part més alta del cos, que alhora es pot relacionar amb la profunditat de “mars d’amargor”. Una cosa molt petita, l’ull, que alhora es connecta amb una de molt gran, el mar. Al mateix temps els “ulls que ploren” també contraposa la petitesa de les llàgrimes amb l’incommesurable grandesa de l’aigua del mar. Tot per dir que el plor de la veu poètica és molt profund i transcendent. El títol del poemari on surt aquest poema originalment s’hi relacionaria una mica: "Clandestima". És un joc de paraules entre “clandestina” i “estima”: l’amor sol ser una cosa molt important i alhora continguda, secreta. Com un bon poema, com aquest poema.
Fa 23 hores
Entrades
5 comentaris:
Totalment d'acord; helena.
Amor secret, amor contingut que recordant Quevedo "és com gel que crema i foc gelat, ferida que fa mal i no es sent, un somni agladable, un mal present i un breu descans molt cansat"
I tota aquesta definició de l'amor es contextualitza al poema des de l'ull que pot copçar tot aquest sentiment sobre l'amor coonvertint-lo en un cabdal de llàgrimes tan incommesurables com la mar i tan amargues com el dolor d'experimentar un amor i estima tan gran que escapa a tota possibilitar de canalització i es converteix en un patiment perpetu.
Gràcies Helana, millor si escapem de la definició de Quevedo o dels mars i mars de plors i amargor d'aquest poema tan intens.
Un plaer llegir-te, amiga.
b7s
Ja anem, mira que sempre en faig alguna!!! Rectifique: copsar, Helena, convertint-lo.
Abraçades i bon capde, te'l mereixes.
Els amors secrets, eixos són els bons, sempre es quedaran en la possibilitat.
Espero que no continuïs llegint-me en secret, Estonetes! Ja ho diuen, que tot es pot veure de més d'un costat.
Quan diu "ull àtic" jo crec que es refereix a un ull grec, de l'àtica, a la manera d'Homer, Hesiòde i companyia. M'arrben ecos èpics i lírics, Píndar potser. En aquest sentit, més que superficial jo li veig unes certes implicacions mitològiques, o mediterrànies.
I la Mediterrània, lliga amb els mars de plors, els mars de que parla la Joana, el patiment perpetu, el bes llençat al mar, clandestí, esperant que arribi al port desitjat, com un missatge sense una ampolla que el portegeixi.
Publica un comentari a l'entrada