Blanquinós i estúpid
el sol surt
entre dues torres elèctriques.
Centrals, fum i rotondes:
totes les venes que arriben a ciutat.
CASTANYER I FE, Pau Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans
El sol es converteix en un element molt prosaic, tot i tractar-se de l’alba, entre dos exponents del progrés. Aquest progrés també es pot identificar amb la resta d’elements, “centrals, fum i rotondes”, que són com venes que porten al cor de la civilització, la ciutat. Això es podria relacionar amb la realització d’un poema, en la fixació d’una idea, i en l’arribar al fons d’aquest mateix poema, trobant l’essencial entre moltes venes supèrflues, prosaiques.
Fa 23 hores
Entrades
6 comentaris:
Això de d'etzibar-li estúpid al sol té la seva conya, eh.
Un panorama que podria ser depriment adquireix la seva èpica, amb això de les venes. Per una banda hi veig tan un poema urbanita, en el qual l'únic element natural (el sol) es despatxat amb un insult menyspreador ("tu què hi fots aquí, sol estúpid? fot el camp, que no em deixes be les torres elèctriques"), com una ironia (insisteixo, això de les venes és vida que s'insufla a l'obra mestra de la civilització: la ciutat) en forma d'oda minimalista, o simplement com un lament agropecuari, d'algun amant de la palleta als llavis, que se suicida davant el seu món que desapareix.
Un poema força efectista, però interessant. Crec que dóna per força.
Gràcies per visitar-me, Florenci. És veritat que és graciós això del sol. Per als que prefereixen la nit és contundent.
Jo no li vull tant de mal, pobret. A mi m'agrada el sol! Passa, però, que m'ha fet gràcia el punt de bretolada punk de l'adjectiu. Un pecat d'aquests, de tant en tant, descarrega.
Em quede amb els vostres comentaris.
És un plaer llegir-vos i més després de la sobredosi avaluadora que porte hui.
Helena com et superes dia rere dia. Ets genial!!!
.
Abraçades compartides per a tots dos
No sé com puc ser genial, si no crec en els genis!
No sé com puc ser genial, si no crec en els genis! Perquè estàs posseïda pel geni de la poesia.
Publica un comentari a l'entrada