31.
Travesso l’era.
Una oca estén les ales.
No ve la calma.
FORMOSA, Feliu
No ve la calma, perquè com l’oca, la veu poètica no vola pas en travessar el poema. En travessar l’era, metàforicament, on se separa el gra de la palla, la idea de la realització: no ha aconseguit el que volia, volar.
Jo, que no he conegut els homes
-
La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de
Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en
retens, ...
Fa 4 dies
5 comentaris:
Molt d'acord amb la teva interpretació. Jo encara hi afegiria l'hofonia del tercer vers "No ve la calma" amb les paraules "vela" i "volar" que estan funcionant per davall del so per reforçar l'absència de vol de l'oca.
Salut i Terra
Jo també estic d'acord amb la teva idea. La paraula "vela" té a veure amb el meu bloc, per cert.
Una abraçada.
Després de llegir les vostres idees, jo reste muda, no crec poder aportar res millor.
Un plaer
Ah! per cert amb la vela del teu blog sempre navegue per un mar de mots.
B7s
M'ha encantat, això!
B7s
Publica un comentari a l'entrada