30.
Solitud: somni.
Discussió: esperança.
Pausa: recança.
FORMOSA, Feliu
El somni s’identificaria amb el futur, és en la solitud que s’origina, per mitjà de “l’ajornament”, que diu Kafka, en el refús a casar-se, per exemple. La recança, la pausa, amb el passat, que no deixa viure tranquil, a vegades: “l’absolució aparent” (també d'El procés), el passat tot sol és insuficient. L’esperança o discussió, es correspon amb el present, la vida en funcionament, allò que cal viure. L’acció, doncs, en equilibri entre la solitud i la pausa, de nou un entrepà de versos.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
Tres versos amb una temàtica determinada per la relació causa-efecte.
De la solitud esdevé el somni. Per a poder somniar, un
element imprescindible és poder dispondre de temps no compartit amb ningú, temps per a poder deixar volar la imaginació i imaginar aquelles fantasies més increïbles que alegren l'ànima i ens donen vida.
Despés de tota discussió, la calma i amb ella l'esperança d'una millora o d'una pau pactada.
El pitjor moment, el de la pausa, que ens porta a la reflexió, a la raó i en definitiva a cercar les situacions dolentes que alguna vegada ens han fet mal i es transforma en rencança.
Una lectura una mica diferent a la teua, però també relacionada amb el temps i sobretot la vida en funcionament i els seus diferents estats anímics.
Espere que no la descartes del tot i no parle de Descartes, je,je(és broma)
Una abraçada
És clar que no la descarto, la teva interpretació, ni tampoc imposaria la meva. Hi ha un joc entre passat, present i futur, això sí. La veritat és que aquest haiku és difícil.
Publica un comentari a l'entrada