1986
Com un cop de vent
que obre de bat a bat la finestra,
i omple d’aire nou la meva cambra,
i dóna llum als meus mobles.
Com una onada de cel
que m’inunda, m’arronsa i se m’emporta,
com una vareta màgica
que em transforma,
que em ressuscita cada cop que et veig.
Perquè t’estimo,
perquè m’estimo que m’estimis.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (13)
Senzill, curt i ras (tot i que la veritat rarament és simple, que deia Wilde): està enamorat. Amb una força equivalent a la d’un Petrarca, com es veurà en els versos escrits vint-i-dos anys més tard. L’eufòria de l’enamorament és total, allò que ha de ser recordat d’ara en endavant com l’origen de tot, com “l’arrel de tota saviesa” a la vida, que diu Evelyn Waugh.
2008
M’agrada dir-te,
pronunciar les cinc lletres
que intenten descriure el teu nom,
mentre ondula la roba que et toca,
mentre rellisca l’aigua que et mulla,
juganera, el riure del teu cos.
Però el llenguatge és tendre encara
i el caliu dels mots, abraçat, es fon
a les parpelles que em miren.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (17)
Li agrada de pronunciar el seu nom, el significant que té tant de significat per a ell. “cinc lletres/ que intenten descriure el seu nom”, que no surt en cap poema, només en la dedicatòria al principi del llibre: és habitual en els poetes. Tot i que ja fa vint-i-dos anys de l’anterior poema, “el llenguatge és tendre encara”: som inexperts en tot, sobretot en les relacions sentimentals. “el caliu dels mots, abraçat, es fon/ a les parpelles que em miren”: paraules i vista, esperit i cos, connectats. Vista que se n’aniria cap als poemes, per exemple, punt d’unió, d’amor entre els dos que s’estimen, que encara estan enamorats.
Aquest llibre té tres parts: una escrita el 1986, un sol poema, sobre l’enamorament, la flor. Després venen trenta-set poemes que descriuen l’amor, el fruit. Finalment nou poemes més, que són d’altres temes. Els poemes centrals i els finals sumats fan quaranta-cinc poemes, com l’edat del poeta, que podrien simbolitzar la plenitud d’aquests anys, bàsicament viscuts amb ella i per ella, la Maite.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
La temàtica dels poemes és molt optimista i esperançadora i en llegir-los sempre predomina la fe en la vida i l'amor.
La llum que perviu al pas del temps i el diàleg de les mirades...
M'encanten.
Hola Helena, com ja et vaig dir els teus dos blogs em van interessar molt, d'aquesta manera ja surten en la recomanacions de blog de "L'imperdible de l'Ànima", així doncs també ens agradaria veure "L'imperdible" com a blogs que recomanes des de els teus dos blogs. Moltes gràcies, ens seguirem parlant/llegint.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Vaig començar a escriure poemes a l'època d'estudiant i els últims d'aquells anys foren dedicats a la que és la meva dona. Després, vint anys de sequera poètica per a retrobar els poemes d'amor un cop més
Publica un comentari a l'entrada