Plou damunt la vila
tot s'esdevé tranquil,
repòs dels somnis.
Puigcarbó, F., Haikus
Els somnis, com l’aigua dels núvols, tendeixen cap amunt, en evaporar-se. De tant en tant s’ha de tocar una mica de peus a terra, per poder volar millor. La pluja, com la tristesa, és tan natural com el bon temps, que deia Pessoa.
Fa 2 dies
Entrades
2 comentaris:
Particularment pense que aquest haiku, és molt bonic. Quan els vaig llegir, aquest em va cridar l'atenció de forma molt especial. M'inspira pau i tranquilitat.
Tocar els peus a terra per a poder somniar, seria el repós del somnis el dies de pluja, que s'agafen un xicotet descans per a volar amb major intensitat després.
Gràcies, Helena.
Bon haiku. Paraula clau: plou, al començament. Després, l'efecte, com s'ho agafa la vila. En fi, el que tu dius "tocar una mica de peus a terra, per poder volar millor", una bona manera de recollir-lo.
Inspira, sí.
Publica un comentari a l'entrada