UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 13 de novembre de 2009

32.

Ample paisatge
on més lent és el canvi.
Potser jo hi sobro.

FORMOSA, Feliu

La manca de canvi s’identifica amb Parmènides, si l’ample paisatge no canvia mai, es poden perdre millores; si la veu poètica no s’adapta a la vida, és que potser és més com Heràclit, en qui la realitat és com un riu, que mai no és el mateix. Potser hi sobra, en aquest paisatge, és com un aneguet lleig en aquest cas, s’ha de dedicar a ser cigne, a allò per al que serveix, la poesia, que, en contrast amb la prosa, té molt d’Heràclit. La prosa és allò compacte, es correspon amb l’anàlisi, per això existeix el kerning, l’espai de prosa; la poesia és allò puntual, sintetitzat, més aviat.

Perquè, al capdavall, les interpretacions són múltiples i mudables, per sort, com s’ha vist al llarg d’aquests 32 haikus, que he publicat sense el permís de l’autor. El repte era de comentar-los tots, de principi a final, i això és arriscat: n’hi ha de més bons i de menys, igual com passa amb les meves interpretacions. Gràcies a tots els que em seguiu habitualment!

5 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies a tu Helena, he gaudit molt llegint els 32 haikus i les teues interpretacions que sempre han guiat les meues.
Coincideixc totalment en aquest últim i em sembla molt encertada la teua comparació amb Parménides, Heràclit o l'aneguet lleig.
Ara que ja has acabat amb els 32 haikus, reste a l'espera del que ens vulgues mostrar, de segur que m'agradara, confie en el teu bon gust a l'hora de seleccionar-los, així com en la teua gran sensibilitat.
Una abraçada molt gran.
Igual dintre de poc t'ho sé dir en mandarí i tooooot, je,je.

Ferran Cerdans Serra ha dit...

aquest últim és el que més m'ha agradat, a voltes no cal afegir res a allò que ja està bé per si mateix.
abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Ferran:
Què és allò a què no afegiries res més, el poema o la meva lectura?

Se m'acudeix ara també que la veu poètica va a contracorrent davant d'un ample paisatge que seria allò més conservador, que no vol canviar. M'has fet pensar més encara.

Ferran Cerdans Serra ha dit...

res d'això, em referia més aviat al narrador al paisatge, a nosaltres a la natura, a l'escriptor al poema...

Helena Bonals ha dit...

Ja t'he capit! Parles de la idea del mateix poema, és una interpretació excel·lent, que em fa pensar!