31.
Travesso l’era.
Una oca estén les ales.
No ve la calma.
FORMOSA, Feliu
No ve la calma, perquè com l’oca, la veu poètica no vola pas en travessar el poema. En travessar l’era, metàforicament, on se separa el gra de la palla, la idea de la realització: no ha aconseguit el que volia, volar.
Les meves destreses
-
Manllevat d'aquí
Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui...
Fa 3 dies
5 comentaris:
Molt d'acord amb la teva interpretació. Jo encara hi afegiria l'hofonia del tercer vers "No ve la calma" amb les paraules "vela" i "volar" que estan funcionant per davall del so per reforçar l'absència de vol de l'oca.
Salut i Terra
Jo també estic d'acord amb la teva idea. La paraula "vela" té a veure amb el meu bloc, per cert.
Una abraçada.
Després de llegir les vostres idees, jo reste muda, no crec poder aportar res millor.
Un plaer
Ah! per cert amb la vela del teu blog sempre navegue per un mar de mots.
B7s
M'ha encantat, això!
B7s
Publica un comentari a l'entrada