UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 9 de novembre de 2009

28.

Un so de flauta.
(Un parèntesi al centre.)
Un nou cometa.

FORMOSA, Feliu

Un entrepà fet de música i estrelles, amb un parèntesi, un descans per tocar de peus a terra. Entre la poesia i més poesia, la prosa, quina delícia. Després de la reflexió, l’acció, i viceversa. Temps i contrast, he llegit algun cop, per als humans, que no són pas cap déu, que ho sap tot d’entrada. Jo mateixa sempre remato els meus comentaris a l'últim moment, com ara.

2 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Un so de flauta, un cant, un poema... acaba esdevenint una nova estrella al cel, però, que hi ha en el paréntesi que fa de rampa d'elevació?
Salut i Terra

Joana ha dit...

Al parentesi no es deixa de sentir la música, sols s'agafa l'impuls per a intensificarla després i magnificar-la fins a convertir-la en la màxima apiració possible.

Mil gràcies als dos.