27.
Tarda serena.
Els altiplans confien
que res no minvi.
FORMOSA, Feliu
Tant de bo "sempre fos setembre" (de Jaume Subirana), i tinguéssim la maduresa de la vida, amb la seva serenor, però sense que hom sigui massa vell, sense "que res no minvi". Els altiplans confien que no hi hagi torrentades, ni sequera, en una personificació: es tracta de la veu poètica, la que ho desitja.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
Els altiplans suposen una moderació de l'estat anímic, que no està molt alt, però tampoc al peu de la muntanya.
Un estat anímic comparable amb la tarnquil·litat d'una tarda serena i amb l'esperança de poder gaudir-la per un temps, sempre confiant que tot continue amb la setenitat amb que ha estat escrit el poema i es transmeta a la vida en general.
M'ha agradat molt, suposa un cant a l'esperança, la serenitat i la tranquilitat que determinats moments de la vida ens poden proporcionar.
He descobert uns haikús que igual et poden interessar. Ja em diràs alguna coseta.
Una serena abraçada.
És envejable aconseguir la tarda serena. Chronos ajuda, però la sensibilitat també.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada