UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 12 de novembre de 2009

31.

Travesso l’era.
Una oca estén les ales.
No ve la calma.

FORMOSA, Feliu

No ve la calma, perquè com l’oca, la veu poètica no vola pas en travessar el poema. En travessar l’era, metàforicament, on se separa el gra de la palla, la idea de la realització: no ha aconseguit el que volia, volar.

5 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Molt d'acord amb la teva interpretació. Jo encara hi afegiria l'hofonia del tercer vers "No ve la calma" amb les paraules "vela" i "volar" que estan funcionant per davall del so per reforçar l'absència de vol de l'oca.
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

Jo també estic d'acord amb la teva idea. La paraula "vela" té a veure amb el meu bloc, per cert.

Una abraçada.

Joana ha dit...

Després de llegir les vostres idees, jo reste muda, no crec poder aportar res millor.
Un plaer

Joana ha dit...

Ah! per cert amb la vela del teu blog sempre navegue per un mar de mots.
B7s

Helena Bonals ha dit...

M'ha encantat, això!

B7s