26.
Em segueix l’home
del tamborí. M’oblido
d’allà on anava.
FORMOSA, Feliu
Deixa les cabòries, possiblement deixa d’escriure, per un tamborí que el segueix, que li crida més l’atenció, com passa a vegades a la vida (podria ser que fos una mica infidel fins i tot). Aquest haiku és en un sentit contrari a l’últim, el 25, i és relacionat amb el 16 sobretot. No es pot matar tot el que és gras.
Fa 1 setmana
Entrades
5 comentaris:
La sensació de no saber on vas, de viure perdut o no conèixer el camí que xafes és la consequència d'una persecució que al haikú la represeenta "l'home del tamborí" que podria simbolitzar tot allò que ressona a la ment per un motiu o un altre d'una manera tan insistent que no deixa que la ment puga pendre consciència de la realitat i divaga perduda sense saber per on va i escoltant sols el remolí d'idees que circulen sense parar pel seu món interior.
Ufffffffffff! què filosòfica que m'he posat. Crec que he fet el haikú meu i he vist en ell el que he viscut aquestos últims dies pensant en un accident que finalment s'ha porduït, "l'home del tamborí" era per a mi tot el que no parava d'alertar-me d'allò que anava a passar i mira per on ha passat, però les consequències no han estat molt greus.
B7s
Si no recorde malament, l'home del tamborí era l'home encarregat de portar la droga (el camell) en la mítica cançó de Simon i Garfunkel. Tot i que els referents reals no hagen de ser necessàriament interpretats com a tal en el poema, poden ajudar-nos a entendre'l millor. Evidentment, la droga pot ser la poesia que l'empenta cap a ella i fa que perda el nord en la vida real.
Salut i Terra
Una vegada més, et superes, em superes, amb la teva idea, Francesc.
Quina és la mítica cançó, per cert?
Tamborile man, crec que també el Dylan en va fer una versió.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada