I
Al llindar de la set, hi ha una mar que ens
percaça.
BESSÓ, Pere
Iteràncies, interferències i grafitis
Quan traspasses el llindar de la teva set, en obrir la finestra o la porta del teu cor, es desencadena la pel·lícula, la "mar que ens percaça", que ens cerca amb insistència amb cada onada. És una mica com el naixement de l'alba, s'ha dit que el moment més fosc de tota la nit. Es pot referir tant a l'acte creatiu com a un outburst amorós, perquè si fa no fa és el mateix, a diferent escala.
Pel que fa al títol del llibre, "iteràncies" està dient que hi pot haver repeticions, "interferències" que hi trobarem contrastos, i "grafitis" que es tracta de brevíssims poemes, com les frases a la porta d'un lababo. La veritat és que és un prodigi de creativitat en molt poques paraules.
Era primavera a l'hivern
-
Una relació curta en un llibre breu, dels que es llegeixen en dues tardes.
Amb una protagonista, *alter ego* de l'autora, que utilitza el diminutiu
Laia...
Fa 20 hores
3 comentaris:
Hi sóc amb tu Helena, molt poques paraules per expressar sentiments tan grans. La inmensitat del mar ens rebosa i arriba molt més enllà del que buscavem. Ens supera i sobrepassa.
M'encanta.
Gràcies Helena.
El Pere Bessó és un dels més grans poetes que tenim al País Valencià.
Salut i Terra
Estic d'acord amb tu, Francesc. Si visqués a Catalunya encara se'l consideraria més important. No té pèrdua.
Publica un comentari a l'entrada