Inconsciència
Amb ulls closos
trepitges camins llunyans,
ensumes aromes de taronger,
la fredor de la rosada,
les boires matinals.
Tancada a la cambra
inventes somnis
de dubtós destí,
t'enlaires paradís enllà
ensopida dolçament
i amb plenitud bategant.
Somnis inconscients
s’insinuen,
t'atrapen
t’estrenyen,
t’apinyen,t’aïllen
del món,
t’arrosseguen fervorosament.
Joana dins el bloc El bosc dels somnis
La inconsciència seria, metafòricament, tenir els “ulls closos”. Els “camins llunyans” són el passat que la memòria ens retorna: “taronger”, “rosada”, “boires matinals” parlen de l’hivern, del dia, de la vida, en els seus inicis. “Tancada a la cambra”, amb el món interior, la inconsciència, que sortirà a la superfície en forma de poema, va inventant-se “somnis”, de “dubtós destí”, sense la seguretat que el missatge sigui captat. La poesia fa vibrar, tot arrossegant el poeta i el lector. La tesi d’aquest poema és que el poeta en té prou d’alliberar-se en la seva torre d’ivori (“t’aïllen del món”). Existeix la tesi contrària, el poema necessita ser llegit, com una bombeta ser encesa (idea que subscric amb Joan Brossa de nou). Jo crec que tots els escriptors anhelen de ser llegits, si ja no entesos.
Fa 1 setmana
Entrades
7 comentaris:
Jo, com Toni pense que en aquest poema es respira una sensació de recolliment, d'intimitat i de pau. És com la consciencia de l'inconscient que tantes vegades s'amaga a la "torre d'ivori" i ens deixa viure moments desijats que d'altra manera no podem disfrutar.
Que misteriós, Joana! Això sí que no puc interpretar-ho. Els poemes són a la carta, van dirigits a algú en concret, o són universals? O tot alhora, suposo.
Misteris inconscients que s'alliberen a l'expressió poètica.
La poesia com a instrument de comunicació real que transmet sentiments irreals d'un somni però intensos. Molt dificil d'entendre i molt interessant!
Ximo, qui t'ha dit que el sentiments d'un somnis són irreals?
Tot sentiment que es manifeste de manera conscient o inconscient és real. I la literatura sempre ha estat un instrument de comunicació artística, però no irreal. I si vols ens posem ara amb terminologia més tècnics des del punt de vita literari com la figura de l'autor implicit/expectador implicit al text.
No és tan difícil d'entendre.
Sembla que parles d'un film i açò és un poema amb un autor i els seus lectors que romanen fora del text i altres que hi són a l'interior, fins ahí arribe, ara no em demanes res i menys a aquestes hores. Mira si vols m'ho expliques demà millor.
Publica un comentari a l'entrada