UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 20 d’agost de 2009

Del llit estant
el món és una cova
Només se sent
el repic de les gotes
a dalt de la teulada

BOSCH, Teresa

M’han explicat alguna vegada com la pluja mentre dorms ve a ser una cosa atàvica, deu ser una reminiscència de l’època de les coves, ja que, segurament per això, et fa dormir profundament. Perquè en l’inconscient et sents protegit. Així doncs, quan plou i ets al llit, el món es redueix a la seguretat metafòrica d’una cova.

Tan tard, i encara queden
finestres per obrir...
El cel és fosc;
només vull adormir-me
a la barana dels teus dits

BOSCH, Teresa

“La lectura és per a mi quelcom semblant a la barana dels balcons" (Núria Espert). Hom es fa gran, i no se li acaben els motius per viure, les possibilitats de conèixer. El cel, el món és fosc, però la veu poètica troba protecció en la “barana” metafòrica, perquè és allò que ens impedeix de caure, i al mateix temps ens obre al món; “dels teus dits” perquè una barana és una cosa tangible, de fet és mutu, el contacte. Aquest últim vers és el títol d’una obra de Jesús Maria Tibau, que algun dia ja comentaré.

2 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

A més a més psicoanalíticament és un retorn a l'úter matern quan suràvem en el líquid amniòtic.
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

No se m'hauria acudit! Molt ben trobat.