UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 13 d’agost del 2009

Sense títol
PER A UNA AMIGA PINTORA

Entre les coses encara possibles:
acaronar la galta de les hores
-totes fereixen, totes somriuen-,
recollir el pol.len del temps amb la punta del dit,
escampar cel amunt les escates del mar,
acotxar-se amb el vellut de l’ombra.
O sigui
posar, entre tantes llums o tanta
necessitat de llum,
un ferment d’atenció i de consciència.

SARSANEDAS, Jordi

“Entre les coses encara possibles”: a la vida, tot fereix i tot somriu alhora, el pas del temps té dues cares. Cal disfrutar de la primavera, l’estiu, la tardor, l’hivern, dels instants preciosos, de les petites alegries. I d’aquestes experiències, fer-ne un ferment en l’inconscient, que es convertirà en “atenció i consciència”: en art, en pintura, en poesia. No té títol, el poema, més que res perquè deu voler indicar que és una cosa “encara possible”.