UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 29 d’agost de 2009

SILENCI (Sonet a tretze versos)

Passar alçant soroll, jo no voldria
com passen malaurances dissortades
jo vull la discreció d’un vol de fades,
que escapa a la foscor quan trenca el dia.
Somniant en fútils crits mai no estaria
ni en colps, esclats o fúries deslligades
vull ser qui porta pau a les tronades,
sospirs, gemecs i plors, jo emmudiria.
Obrint les flors, la brisa perfumada,
sentint gojós l’alé suau del vent,
trobar camins de terra no esbrinada,
pas rere pas, escolte ta petjada,
quietud, remor i so de pau se sent.

M. A.

(Joana dins El bosc dels somnis)

No és poesia èpica, sinó el vers líric, el que vol la veu poètica. La llum de l’alba es correspondria a la dels seus poemes, quan esclaten, no vol fer brollar passions desfermades, sinó que prefereix la contenció. “Vull ser qui porta pau a les tronades”: és decididament assossegada, creu en la felicitat d’un cop d’aire fresc, per exemple, per sobre d’un temporal de vent. Vol trobar poesia en llocs on no ha estat trobada mai, no en allò convencionalment “poètic”. L’últim vers per completar el sonet, és absent: deu ser una manera de denotar aquest silenci, l’alliberament que busca amb els poemes.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Aquesta és la primera poesia seriosa que ha fet el meu company M.A. i a més en valencià. Fins ara signava com Love de Pega i emprava el seus poemes, sempre escrits en castellà per passar-ho bé i jugar amb la llengua i amb els companys.Quan torne de vacances i es trobe amb el teu meravellós regal, segur que s'alegra molt.
Moltes gràcies per les teues reflexions i per dedicar-nos part del teu temps.
Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Ja veus que m'importa poc l'autor, mentre el poema funcioni! És un plaer. I continuo... la primera sorpresa del resultat sóc jo.