Retorn
La lluna aporta el seu prestigi antic
a aquest petit abocador apartat,
clausurat, i que mira vers la vall
on, llunyans, parpellegen alguns pobles.
Quan veníem de nit a llençar escombraries
ens quedàvem a veure el firmament.
Sota la lluna, el vell abocador
ara és cobert de romaní i espígol:
hi ha una remor de bèsties creuant el sotabosc,
mussols enlluernats pels fars de cotxe.
Però no té ja aquella força
de quan ens hi quedàvem a mirar,
voltats d'escombraries, les estrelles.
MARGARIT, Joan Misteriosament feliç
La força del contrast, és important en enamorar-se, i també és important en poesia. Es pot dir que és més "poètic" el contrast entre un abocador d'escombraries i un cel estrellat (el més grotesc i el més sublim), que el romaní i espígol que serien com el "cafè amb llet". Que és allò amb el qual no es pot començar, la veritat que cerca el poema és en moviment entre els extrems, partir d'un intermedi no porta enlloc, segons Forster. Aquests dos extrems constitueixen la força d'aquest poema, un "Retorn" que és un trobar a faltar aquesta poesia, que la lluna amb el seu "prestigi antic", el de reflectir el sol (el retorn del passat), també fa evident.
Fa 1 setmana
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada