Poeta-Narcís
Vers: sigues igual a mi.
Jo em veig en tu si em veus.
Som una o dues veus?
Quina, però, és de qui?
Josep Palau i Fabre
La veu poètica és associada a Narcís, perquè s’hi vol veure reflectida, en el poema, de manera que a qui llegeixi la seva obra se li faci visible l’ànima del poeta que l’ha escrit. Per un cantó hi ha l’esperit del poeta, l’esperit del poema; per l’altre hi ha la realització vers a vers; per últim hi ha el lector i la lectura que aquest en fa, que completa el cicle. A qui pertany el poema, a l’autor, o al lector que interpreta? “Som una o dues veus?”: en són més de dues, moltes vegades. “Jo em veig en tu si em veus” parlaria al lector, sense ell el poema no ha completat la seva “vida”, la seva funció. En el fons, el lector també és narcisista, també s’hi sol veure reflectit, en el poema. Per això de les dues veus és difícil de destriar quina és de l’autor i quina és la del lector, l’important és fer justícia a l’autor, però també ser just amb un mateix.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
Al poema sempre tindrem dues veus, la del poeta i la del lector receptor, quan açò no s'aconsegueix, de vegades pot passar, el poema no transmet, no ens diu res. És per això que la poesia té un públic molt restringit. Hi ha poca gent que l'entenga o puga fer una bona interpretació, que de vegades no és la del poeta, però tant se val, si no ho és i pot interpretar-lo, la seua tasca està complida. Allò més important a la poesia és que ens arribe,gaudir-la plenament i sentir amb ella.
Es dóna el cas que a vegades el poema no és bo, no diu res, i tot i això el lector sap fer bell l'error, i hi troba una idea vàlida! Totes les coses amaguen un tresor, diuen...
Gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada