UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 3 d’agost de 2009

Et despertes en la nit

Evoques rostres com llençols al vent
en els terrats perduts des de la infància.
Oblida el que t'espanta, això que ha fet
que encenguessis el llum de matinada.
La por no és per ningú que vol deixar-te
ni per ningú que ja no hi és. La por
és per algú que mai no ha estat amb tu.
Algú que no és a temps, ja, de venir.

MARGARIT, Joan Misteriosament feliç

La tesi de Margarit, de la seva veu poètica, que tant per a ell com per al lector que es reflecteix en els seus poemes, el fet és que no han conegut ni coneixeran ja cap gran amor, es reitera en aquest poema. Una cosa és estimar, l'altra que també t'estimin, i, encara més amb un amor "que no es pot abastar ni retenir mai", que diu Ma Pau Cornadó. El que més em meravella de Margarit és que mai ha deixat "cap casa", cosa que la immensa majoria de la gent ha fet o faria. És una persona de categoria, sensibilitat i bondat, contrastades.