UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 14 d’agost de 2009

Color de temps com fuig

Falzia de la font, pedreta blanca,
i l’ombra que s’esmuny, remor
de fulla i aigua.
T’ho dic. Em creus.
L’hora de peu lleuger, i una rialla
prima i molt llarga
que sempre torna al pedrís de la font.
Per què trascolo escorrims de memòria?
Dóna’m la mà. Abraçam
per poc que puguis.
Em veus? En els teus ulls em veig
com si fos ara.

SARSANEDAS, Jordi

Poema que reflexiona sobre el passat que s’escola com en una font. “Per què trascolo escorrims de memòria?” Per provar de conservar el passat que fuig, ho fa amb la poesia. En els ulls simbòlics de l’estimada, es veu “com si fos ara”, quan es van conèixer. De fet els ulls també podrien ser els del lector, que llegeix el poema i reviu la vida de la veu poètica, “color de temps com fuig”, joc de paraules ben trobat.