UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Comentari de text

No hi havia a València dos amants com nosaltres
Vicent Andrés Estellés, Els amants

I tant que n'hi havia d'amants així a València.
I a tot arreu del món. Jo també me'n recordo.
És difícil de dir si és tan meravellós
de jove rodolar tot el dia per terra
i després passar els anys enyorant la batalla.
La vida no és assumpte ni còmode ni càlid.
És més aviat seca i del tot impersonal:
una combustió que es pot confondre amb llum.
No sé si hi ha res més. Si hi és,
passa per Bécquer, Larkin, Petrarca, gent així.
I -amb això estem d'acord- tampoc serà gran cosa.
Vicent, com et recordo, egocèntric, pendent
de malalties, xacres, mesclant procacitats
amb cites d'Ausiàs March.
De fet era un intent mental de rebolcar-te.
Just el que també fan Bécquer, Petrarca i Larkin.
I tu amb el teu poema, bo si trec l'últim vers.
Vivim sempre del sexe. Tenim sort
de desitjar-lo, de fer-lo, també de recordar-lo,
lamentar haver-lo fet, i lamentar-se en perdre'l.
El sexe i la paraula. La soledat del món.

MARGARIT, Joan Misteriosament feliç

"car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs". Aquest és l'últim vers amb el que no és d'acord Margarit. Som "una llum que s'apaga", diu Raimon. Encara que trobem un gran amor, mai no farem res més que una llum de mida humana. Entre la terra i el cel. Però és ben veritat que ja voldrien alguns un amor com el de Bécquer o Petrarca. Un sexe que funcioni és molt més fàcil d'aconseguir. I la pretesa "palla mental" no treu valor als seus poemes. Això només és el comentari en prosa del comentari en vers, i he de dir que en una relectura m'ha emocionat més aquest poema. Si hi ha alguna cosa que distingeix dos amants no és mai el fet de ser capaços de rebolcar-se pel terra, sinó tot allò que saben fer més enllà d'això -amb el que, d'altra banda, s'ha de comptar, però que no és l'objectiu final, com l'alcohol en el vi.