UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 12 d’agost de 2009

Encara Sant Jordi

Res d’espasa. Es tracta del braó
Amb què aferres la temença,
L’esgarrifada gelor del moll de l’ànim
-és lluny el temps de les santes espases-
i, de la por mateixa, te’n fas arma
contra la covardia i llordesa de tu mateix,
de cadascú. Avances, t’alces
com qui de plom fa or.
La llum, la pluja de l’abril
acompanyen, pel tomb de l’any sencer,
aquesta alquímia de victòria.

SARSANEDAS, Jordi

El nom de l’autor serveix la veu poètica, en prendre l’anècdota de Sant Jordi, per parlar de com fa poesia. No porta una “espasa”, aquest lluitador, sinó un “braó”, relacionat amb “l’esgarrifada gelor del moll de l’os de l’ànim”, o sigui, la seva por en abstracte, en els ossos. “és lluny el temps de les santes espases” –possiblement és lluny el temps en què lluitava en la vida, ara lluita contra la cobardia, amb el que li queda, l’obra. Com “qui de plom fa or”, com qui treu “gotes de pluja de llocs on no ha plogut mai” (Jacques Brel), de “la llordesa de tu mateix,/ de cadascú”, prova de fer-ne una obra gloriosa, que el redimeixi, l’alliberi, etc., només amb el braó, l’essència de la poesia.