UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 1 de setembre de 2009

Emmudida

Una paraula,
una i prou,
que atapeïda de sons
trenque l'amarg silenci,
la remor de la mar,
la llarga nit.
...
Una paraula,
una i prou,
com pluja a la nit
que es perd sobre la mar,
ompli versos al capvespre
i aixeca metàfores al vol.
...
Una paraula,
una i prou,
per a omplir silencis,
guarir epèrits,
orejar l'infinit.

Joana dins el bloc El bosc dels somnis

Amb una paraula n'hi ha prou, com un llamp, per il.luminar el poema. “Emmudida” és la paraula que inspira aquest. Poema que serà mut fins que algú no el llegeixi, especialment en veu alta. Una paraula que és com una cosa molt petita que n’inclou una de molt gran, “el remor de la mar”, “la llarga nit”, o bé “l’infinit”. Una paraula que cura l'ànima, que és “com pluja a la nit/ que es perd sobre la mar”: absolutament insignificant i rellevant alhora, talment la vida humana, enmig de l’univers.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sí Helena, una paraula insignificant que ompli molt.