Contemplació
Mirar és contemplar,
observar sense jutjar,
abraçar la brisa,
el cel des de la mar,
acaronar la plenitud
que l’esperança busca,
l'harmonia de núvols
que la tempesta ens furta,
desvelar secrets,
misteris de l’univers,
cercar,
recercar, millorar la veritat.
...
Mirar és estimar,
encendre el goig,
cremar tot sentit.
Joana dins el bloc El bosc dels somnis
La contemplació d’aquest poema és activa, com la del qui fa un poema, o la del que l’interpreta, dues finestres obertes. Observar sense jutjar, perquè qui pensa comprèn, i qui comprèn perdona. Contemplar el mar serveix per tenir l’horitzó si més no en la mirada. La persona que mira, defuig l’acció del temporal. Això li permet de desvetllar, en un sol vers sovint, “misteris de l’univers”. I trobar la veritat, que no només és troba al nostre costat, sinó que ens hi hem de posar al costat, si som íntegres. Mirar és estimar (fer poesia o crítica també), és trobar goig més enllà del sentit lògic de les paraules, amb les connotacions, allò menys racional, on resideix en gran part la poesia.
Fa 4 dies
Entrades
5 comentaris:
Has fet una interpretació perfecta del poema. La idea de la contemplació va molt més enllà del simple fet de mirar, suposa tot el que tu molt bé expliques i es pot aplicar a qualsevol situació de la vida.
Moltes persones dediquen el seu temps a jutjar les coses i no s'adonen que es perden allò més important: gaudir del que la vista els ofereix, siga un quadre, el mar, una obra d'art, una persona...
Ser al lloc dels altres, compendre i activar els cinc sentits, és el que pretenia transmetre en aquest poema, tot i que pense que no li va arribar a ningú.
Moltes gracies per la teua valoració.
Crec que és un dels pocs poemes que s'expliquen com un llibre obert. És diferent a la resta de poemes del bosc, molt diferent.
És ben veritat que s'explica com un llibre obert, el que no vol dir que no admeti comentaris, paradoxalment.
No vull dir que no m'agrade, sols que és diferent. Hi sóc amb tu, és clar que admet comentaris, però de vagades quan s'explica tan obertament, ja ho ha dit tot i no pots interpretar-lo a la teua manera. A mi m'agrada molt.
Tot pot encabir un missatge, fins allò que d'entrada no pretén de fer-ho, i n'és independent en darrer terme. Fins un poema no reeixit, ho dic per experiència: tot és posar-hi amor i ganes.
Publica un comentari a l'entrada