UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 27 d’agost de 2009

Negatiu

Passen sense torxes per la meva carretera.
No sé què em separava del meu rostre.
Ara tinc les dents corcades.
Quan tancarem els ulls sabrem per què esperavem.
Tot està ple, no hi ha espai per a les ombres.
On acaba el corredor?
He de parlar a través d’algú, algú ha de parlar per mi.
No tinc veu ni rostre.
Per més que ho miri no me n’arriba sinó la por.
El negre sense consonants.

PALAU i FABRE, Josep

Aquest és un poema, que, com en diuen els entesos, és carregat de cognició negativa. Tot és fosc, “passen sense torxes” per la seva vida (o sigui, certs lectors). El rostre, la cara, és l’espill de l’ànima, diuen, i la veu poètica no sap com serà aquest rostre, quan mori i passi a l'altra vida (¿jove o vell, amb cabells o sense?). Ara ja té les dents corcades, és pròxim a la mort. Era William Yeats que deia que “L'existència humana és una llarga preparació per a una cosa que mai no passa" (“Quan tancarem els ulls sabrem per què esperàvem”). La vida és la vida, “no hi ha espai per a les ombres", per allò immaterial. “El corredor” voldria referir-se a la vida de nou, un corredor amb portes a cada costat, però, on acaba? “Algú ha de parlar de mi”, o sigui, el lector ha de parlar per la veu poètica que no té “ni veu ni rostre”, al capdavall, només els poemes que la sobreviuran. L’obra poètica, és feta de “negre sense consonants”, de versos per ser interpretats, allò que el lector hauria d’omplir. En el fons el poema és com un negatiu fotogràfic que el lector ha de revelar sobre paper.

9 comentaris:

Joana ha dit...

M'agraden molt les teues interpretacions.
Aquest poema es d'un pesimisme alarmant. En llegir-lo una gran sensació nihilista en fa pensar en una existència de l'èsser marcada pel no-res.

Helena Bonals ha dit...

És pessimista, però no és tan dur, suposo que cadascú ho rep diferent. Jo provo de ser "objectiva", dins de la subjectivitat. Crec que la idea del títol, el "Negatiu", val per tot el poema.

X.V. ha dit...

El vers "No tinc ni veu ni rostre",és molt significatiu.Expressa un sentiment d'indiferència. No es sent amb l'energia suficient per a enfrontrar la vida i busca suport en algú per a que actue per ell.
Els poemes de Palau i fabre són motiu de diferents interpretacions i poder intercanviar-les ens obri la possibilitat d'entendre millor la seua obra.
Si anticànons m'ha agradat, aquest espai em sembla ideal per a compartir diferents punts de vista i sensibilitats poètiques.

Florenci Salesas ha dit...

Home, negre sí que és, o a mi també m'ho sembla.

M'agrada la teva modèstia gens impostada ("diuen els entesos", "la cara és l'espill de l'ànima, diuen", etc.). M'agrada la idea del lector omplint el que falta, així com el que diu en X.V els poemes de Palau i Fabre´"són motiu de diferents interpretacions". Jo no en sóc un expert, en absolut, però tinc un gran respecte per aquest home. Curiosament fa poc vaig fer una ullada a un llibre seu sobre Picasso i he llegit una magnífica entrevista que li va fer l'Espinàs al seu programa "Identitats" a meitat dels vuitanta.

Helena Bonals ha dit...

"Com diuen els entesos" es refereix als entesos en psicologia, no hi ha cap entès en literatura que hagi dit això. De fet no he consultat cap crítica anterior per fer la meva. És el meu defecte, vull que em llegeixin, però no tinc gaire temps de llegir les altres crítiques!

Joana ha dit...

Això no és cap defecte Helena, la crítica sempre és més objectiva quan es fa sense tirar mà d'altres ja existents. En consultar-les moltes vegades ens deixem portar i ens poden influir, és millor tindre la ment en "barbecho" ( ara no sé com es diu en valenciâ)

Florenci Salesas ha dit...

Bé, t'anava a respondre pràcticament el mateix que la Joana. Ella ho ha fet perfectament, doncs callo. Sí que es bo saber que en pensen els demés, sobretot els que de debò tenen una erudicció ben assimilada --o sigui amb cervell, que per això ja existeixen les enciclopèdies--.

Sigui un defecte o una virtut --o tot alhora, depén quan i com-- les teves visions, els teus "reflexos", no només són molt interessants sinó útils i sovint aclaridors.

Helena Bonals ha dit...

"barbecho" és guaret.

Joana ha dit...

Me l'apunte. ja no l'oblide mai més.