25.
El bosc t’enganya
amb un soroll continu.
Passen els dies.
FORMOSA, Feliu
Hi ha una aparent vida en el bosc, que no permet la veu poètica de trobar la poesia que cerca, només comptant amb allò immediat, amb l’empatia. Passen els dies vanament, sense més sentit. La veu poètica considera més real l’art que la vida, en definitiva, allò que hi ha més enllà del bosc, dels arbres que no deixen apreciar el vent, la poesia, com caldria.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
3 comentaris:
Ni més més, ni menys menys. Totalment d'acord amb tu.
Una abraçada
Salut i Terra
La vida moltes vegades no és res més que una petita obra teatral i dissortadament una obra teatral sense futur perquè molt sovint es descuiden els assajos, la clau dels personatges, la posada en escena...oblidant així el dinamisme interior de l'obra i en definitiva de la vida.
És per això que moltes vegades ens refugiem en l'art, el poema, la literatura, el teatre (no en el que representem a diari,sinó en l'artístic, com a espectadors), la pintura, escultura, cinema.
Per això necessitem mirar als núvols i somniar tots els meravellosos instants tan bonics i enigmatics que ens regalen.
UNA ABRAÇADA SOMNIADORA
Tu també m'ho poses ben difícil!
Molt ben pensat i expressat, Joana.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada