24.
Escull els còdols
entre l’aigua que corre
i et sabràs lliure.
FORMOSA, Feliu
L’espontaneïtat és primordial per sentir-se lliure, deixar-se anar controladament, d’acord amb la natura. Els còdols són erosionats de manera natural per l’aigua, a més. La vida és en moviment, i cal alçar-se, saltar contínuament per aferrar els cables de la sort, cal provar d’atrapar els còdols en l’aigua en passar, sense cesar mai, sense baixar de la bicicleta, continuar en marxa.
Fa 1 setmana
Entrades
6 comentaris:
Cada vegada m'ho poses més dificil.
Has fet una interpretació que va més enllà del que jo veig al poema.
Saber-se lliure és difícil i escollir el còdols també. Suposa destriar els millors i acò sembla prou complicat, ara bé, cal fer la tria d'entre el que estan en l'aigua en moviment. L'aigua estancada no ens porta a cap lloc i per a gaudir de la llibertat és fonamental moure's acompassant l'aigua o el vent.
Una abraçada
Doncs te n'has sortit molt bé, Joana. Trobo ben interessant el que hi has vist.
Cal escollir el còdol entre l'aigua en moviment perquè el corrent ens assegura quins són els que estan ferms al fons i amb ells podrem talonar per sentir-nos segur. Si l'aigua estiguera estancada podria ser que el pedrot no tinguera suficient estabilitat i ens enganyara. Solament la veritat ens fa lliures.
ës un poema conceptual molt interessant i ben construït.
Una abraçada
Salut i Terra
Molt agut, Francesc.
Les teves interpretacions ens ajuden a gaudir i ens empenten a pensar. Moltes gràcies.
Salut i Terra
Sempre que passe per ací trobe uns comentaris que m'aajuden molt a poder capçar millor el poema.
Publica un comentari a l'entrada