Paraules (cerquen música)
Silencis, inicis, aigües.
No hi ha, a la matinada,
cap primavera sense aire.
Les fulles de les paraules
cauen, arremolinant-se,
de la meva boca baixa.
Silencis, inicis, aigües.
El vent demana una flama
i polsa els dits de la flauta.
Paraules encar, paraules;
cada vegada més blanques,
cada vegada més aire,
cada vegada més altes.
PALAU i FABRE, Josep
Joan Margarit sempre parla de com els poemes són partitures poètiques, esperant el lector que les interpreti. Les paraules, doncs, cerquen música en el poema de Palau i Fabre, en aquest sentit. No hi ha cap primer amor, o “matinada”, o “primavera”, sense “aire”, sense força. Les paraules, que no se senten en aquestes matinades, com en tot inici, com dins de l’aigua, no fan poesia d’entrada. Després les “fulles de les paraules” tocaran de peus a terra, a la tardor de la seva vida. I d’aquí, passaran a formar part de l’obra poètica, ja madurada, però que segueix inspirant-se en els “silencis, principis i aigües”, font de tota saviesa. Quan passa el vent per la flauta, cal que es belluguin els dits, diu el refrany. És el moment de fer que les paraules s’elevin en els poemes, és el moment de convertir el sentiment antic en poesia.
Fa 1 setmana
Entrades
7 comentaris:
Si el poema canta reseguint el compàs de la música, la teua interpretació és con una dansa que l'acompanya fent-lo resonar.
Joana:
Molt maca, la imatge.
És curiós, no hi entenc de música.
Paula,
Sí que tracta de l'amor, projectat en la poesia, jo crec. La poesia que és la segona residència de l'amor, que deia un poeta.
Benvinguda al meu blog!
Me han mandado un trabajo de decir de qué trata el poema pero esque no sabría explicar de qué trata ni que quiere decir, tú me podrías ayudar ? Muchas gracias ��
Buena pregunta de qué trata el poema?
Jo crec que ja ho explico prou bé en les meves notes.
Publica un comentari a l'entrada