UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 6 d’agost del 2009

Llegir poesia

En acabar aquest llibre de poemes
de Paul Celan, no sé ni què m'ha dit
ni què em volia dir. Ni tan sols sé
si pretenia dir-me alguna cosa.
Els poetes hermètics tenen por.
Poso la mà damunt el llibre ja tancat
i juro rebutjar per sempre aquesta por.
Perquè la poesia, que a vegades comença
sent un paisatge on arribem de nit,
acaba sent sempre un mirall
on un està llegint els propis llavis.
Quin sentit té el contenidor si és buit?
El silenci i el buit són per als àngels.
Per a la por de les escombraries
o les escombraries de la por.

MARGARIT, Joan Misteriosament feliç

La comparació entre la poesia hermètica i la pintura abstracta és possible. Les dues tindrien "por" de les escombraries, del món dels sentits, d'allò terrenal, de la carn, i no dels ossos. Les dues són per a sers celestials, com els àngels. El contenidor pot arribar a ser molt bell: però què és una gerra sense aigua? Hom arriba gairebé sempre a la poesia sense entendre-hi ni un borrall, "de nit", però si persevera hi trobarà tard o d'hora alguna implicació amb la pròpia vida, d'això es tracta, precisament. Aquest "mirall" és un concepte bàsic de la literatura en general. "Cap claredat no dorm" és un vers de Paul Celan que és hermètic però que jo entenc, de totes maneres, en dos sentits: si un poeta fa llum, no serà oblidat en la posteritat. O bé: si un poeta és massa clar, no expressarà el que s'expressa en el son, en la inconsciència. Trobo que no és pas gens menyspreable, Paul Celan, tot i que jo he entrat en la poesia a través de Margarit.

3 comentaris:

Teresa Bosch ha dit...

Helena, m'ha agradat molt el poena de Joan Margarit i també el comentari que n'has fet.

Com Margarit, jo tampoc crec en l'hermetisme de la poesia, però, com tu ens dones a entendre, de vegades el criteri que permet titllar uns versos d'hermètics o no és ben subjectiu.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies pels elogis!

Tu has publicat algun poemari? No recordo on vaig trobar aquell poema teu.

Per cert, que escrius amb la dosi suficient de claredat, cosa que admiro.

Teresa Bosch ha dit...

Hola Helena,

No, no he publicat mai cap poemari. El poema, segurament el vas trobar en el meu blog (Paraules i mots) i em va fer molta il·lusió que el comentessis.

Gràcies, també, per l'elogi. Intento escriure pensant que algú altre - a banda de jo mateixa - llegirà el que escric, i vull que ho entengui.