Dormite desperta
Desperta, busque l’esguard,
dormida, un niu de llum
sacseja els meus ulls.
Així, desperta dormite,
busque un somriure,
uns llavis dormits
que desperten inquiets,
que esborren silencis
que encenen quietuds
a l’alba, cicellant
espurnejant sense parar
cercant la vida com un clam.
Un esclat de llum
m'obri camins solcats.
M'escole, m'endinse,
escolte aletejar el dia.
Joana dins el bloc El bosc dels somnis
Desperta, no hi veu bé. Adormida, l’enlluerna un “niu de llum”. Una mica de poesia en la prosa, i de prosa en la poesia. La nit, allò menys racional: la poesia; el dia: la raó, la prosa. El poema esborraria “silencis”, encendria “quietuds”: els dos conceptes són també contradictoris, són dues oxymorons. El silenci no es pot esborrar, perquè no té presència. Les quietuds, no poden ser enceses. Són les contradiccions que tenim tots. En tenir la idea pel poema, la vol reproduir en paraules, que són “la vida com un clam”. Els camins solcats, o sigui buscats, la llum de l’inconscient els revela –“si tens el sentit, ja sortiran les paraules”, he llegit algun cop. Els solcs podrien ser les línies, els versos del poema, en les quals s’endinsa la veu poètica, mentre el dia s’esfuma. Per entrar de nou en el son metafòric que li portarà un nou concepte, l’inconscient d’on vénen totes les bones idees.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
Moltes gràcies Helena per dedicar-li un post al poema.
M'agrada molt la interpretació que li has donat.
La contradicció és una constant en la meua vida i sempre la manifeste d'alguna manera al escrits, tot i que la majoria de vegades ho faig de forma inconscient.
Si no t'importa m'agradaria afegir la teua interpretació als comentaris del post del poema. Ja em diràs si et sembla bé.
Una abraçada.
Em sembla bé.
Tindràs feina: em sembla que en publicaré set en total, de poemes comentats.
No cal dir que m'entusiasmen els teus poemes. Tenen molta teca.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada