Cama nua
Voldria desteixir
la teva pell de seda
per fer-me’n un coixí
de somni, en la nit freda.
PALAU i FABRE, Josep
La pell nua simbolitzaria la vida en funcionament. En despullar-la, desteixir-la, es queda amb el que la cobria, allò que en serà un record sentimental quan ja no la tingui, “en la nit freda”. De nou, la pell de seda pot ser metàfora de la poesia, que el reconforta en la solitud. Desteixida i teixida com el text d’un poema.
Cama vestida
La seda, vora teu,
m’esquinça el brot dels dits
que s’obren, deixondits,
per adorar llur déu.
PALAU i FABRE, Josep
La seda, tan suau, resulta que li esquinça els dits: la poesia mossega a vegades. Però això no impedeix que el poeta la busqui, o simplement, la trobi. Idealitzada com un déu, per al poeta.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
Dos poemes que no coneixia i que trobo fantàstics, Helena
Dos poemes que tracten de desfer una part del cos per bastir-ne una idea elevada o íntima (la pell freda esdevé coixí de somni al primer, el brot dels dits serviran per adorar llur déu). Semblen dos bessons que no ho són tant, perquè no hi ha repetició d'intencions, encara que si d'estratègia, encara que això, en aquest cas no és un defecte sinó tota una lliçó de mestria poètica.
Ostres, quina sel·lecció més bona, genial haver posat aquest parell un al costat de l'altre!
Moltes gràcies, Florenci!
Veig que agrada Palau i Fabre. Jo no el coneixia, però cada cop em sorprenc més a mi mateixa comentant tota classe d'autors (sobretot "tota classe"!). És el més intel.ligent que es pot fer, crec.
Palau i fabre és un univers poètic.
Jo l'he redescobert gràcies a tu.
Publica un comentari a l'entrada