Per què els ulls plens de núvols, ai?
Talip Apuydin
Una gota d’aigua
un renou de pluja abasta
valls de soledat
BESSÓ, Pere, inèdit, dins Aigües turques, 2009
Els ulls serien plens de núvols, metafòricament, perquè d'ells surten les llàgrimes. Tant una gota d'aigüa, com una pluja sencera, en el que es pot convertir una gota, "abasta/ valls de soledat", és com la poesia que omple la nostra buidor. A vegades amb un sol vers, com una sola llàgrima. L'"ullperdut" seria aquell del qual s'ha després aquesta llàgrima, convertida en sentiment, poesia.
Fa 1 setmana
Entrades
7 comentaris:
una cosa tan insignificant com la gota d'aigua entre la immensitat del mar i tan important pel qui la rep, tant que és capaç d'acabar amb la solitud.
ja l'havia llegit al blog del pere, però no sabia que dir-ne i mira ara, ací potser que en trobar-me com a casa, la solte i si és molt desmesurada, sé que tu me la perdones.
B7s
M'agrada molt la teva idea, Joana. Té sentiment com els teus poemes.
Un bell poema. En la seua brevetat ens omple d'emoció. Una precisa anàlisi.
Ana: el teu comentari també és breu i emotiu.
No ets mai desmesurada, Joana. I m'abelleix veure't al blog poética compartida, que no és meu. El fa, ja ho saps, el poeta Andreu Cruchaga per a mi. El matís s'ho val.
I una altra cosa hi ha esmaperduts, com ullpuerduts, sense necessitat d'haver perdut un ull físicament...
Una abraçada, Joana, i, com de costum, la nostra amiga s'agosara i encerta.
Besadetes, també, per a les dues.
Pere
I m'alegra trobar sovint la presència de l'Ana Muela al teu blog.
I tindre-vos entre les lectores més exquisides...
Pere.
Gràcies, Pere. Ets molt generós amb la Joana i amb mi. Els teus comentaris tenen molt de sentit, com els teus poemes.
Publica un comentari a l'entrada