UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 28 de setembre de 2011

Versets 4-3-2

Som tan xicotets que necessitem estima,
Tan fràgils que no podem estar sols.
Fins i tot hem d’explicar els somnis
per a què ens diguen que no són certs.

Som tan dèbils que patim per no fer patir
Tan mínims que busquem respostes en els altres,
Tan minúsculs que ens importen les paraules alienes

Tan temorencs que preguem cada nit per a què de matí
torne a eixir el Sol.

GUEROLA GIL, Jordi

Com algú deia de Shakespeare, aquest poema ens revela a nosaltres mateixos. De la primera estrofa de quatre versos, a la mena d'epigrama del final. M'arriben especialment els versos següents: "Som tan xicotets que necessitem estima" (hi ha qui diu que que t'estimin només afecta la teva vanitat), "Som tan dèbils que patim per no fer patir" (sol passar, això), "Tan minúsculs que ens importen les paraules alienes" (la recerca d'aprovació clàssica d'un manual d'autoajuda). El final ve a reflectir com d'inútilment patim les persones, perquè facis el que facis, el sol sortirà exactament igual, almenys en vida teva.

4 comentaris:

Estonetes ha dit...

Moltes gràcies Helena!! com sempre m´encanta llegir les teues paraules.

Helena Bonals ha dit...

El teu poema s'ho val!

Elfreelang ha dit...

Poema i comentari m'han agradat!!!!

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang: ja en van uns quants que t'agraden!