UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 4 de setembre de 2011



La música sosté tot el seu firmament
És la rosa i l'espiga i ens agrupa i dispersa
Després constituïm l'estament de la festa


Fem que totes les cases siguen cases de música
Siguen música i biga i cadira i dinar
Agafareu la música com uns grapats d'argila
Bastireu edificis centrals per a la música


Oh vida per parelles Oh vida tota rams
Oh l'estrella amarada que et regalima al front
Et recorre una fúria tota la calavera


Monuments de la música! Torna la moixeranga
El mocador del vals i la sina florida
Ulls esgarrats de música amb una ala al seu fons!

ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent, poema trobat al bloc Adverbia en l'homenatge a l'autor que se li fa aquests 4 de setembre

La música és tot un món apart, abstracte. És "la rosa i l'espiga", la melodia i el ritme, i "agrupa i dispersa" els dansaires en la festa. Les cases haurien de ser fetes de música igual com d'argila. "l'estrella amarada que et regalima al front", seria el reflex del sol amb la suor del ball. "Et recorre una fúria tota la calavera" (l'abstracció és com quedar-se amb els ossos, però és una abstracció tota plena de fúria, de sentiment alhora). La moixeranga, un ball del País Valencià, torna per fer un monument a la música per part dels dansaires. I el final: "Ulls esgarrats de música amb una ala al seu fons", en què "esgarrats" és una ironia, la música no esguerra sinó que cura. "l'ala al fons", la llibertat de la música que residiria al cor, i que transmetrien els ulls. És un homenatge a la música, de la mateixa manera que tots homenatgem el poeta.

10 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Honor i Glòria al poeta nacional.
Una abraçada
Salut i Terra

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies per fer servir el poema que jo també havia triat per a aquest homenatge.

vpamies ha dit...

Música i poesia van tan lligades sempre!

Helena Bonals ha dit...

Francesc: no sé si ho era gaire, de cercar Honor i Glòria, l'Estellés!

Jordi: gràcies a tu per proposar un poema que no és dels típics del poeta, és més dolç.

Helena Bonals ha dit...

vpamies: música i poesia també van lligades al teu bloc i al del Jordi.

Joana ha dit...

I a la lira d' Èrato!!! Garàcies, Helena pel teu magnífic comentari el clau de sol!!

Bona diada Estelléts a tothom!!!

fanal blau ha dit...

No podies faltar-hi!

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Fanal blau! Ja visitaré el teu bloc.

Helena Bonals ha dit...

Joana: quin és el magnífic comentari, aquest o el de "clau de sol"?

Barcelona m'enamora ha dit...

Vinc d'El teler i realment aquell poema i aquest són completament diferents, si no ho sapigués ni hagués dit que fossin del mateix autor.

M'agrada fer de les cases, cases de música. Un món sense música seria més gris, més fred. No sé pas que faríem sense música...