Inauguro estances amb allò que se’m revela.
Hi guardo la cendra, l’arrel, la cosa que em travessa.
Cada estança té una paraula.
No hi ha portes: tot són balcons.
A fora, al jardí, hi ha una font innominada.
Hi emergeix el llot del somni.
NOGUERA, Laia dins Versos.cat
A la veu poètica la poesia se li revela, i alhora se li rebel.la: se li dóna de mala gana. Però malgrat tot inaugura "estances", porta a terme versos on hi cap la poesia. Hi guarda la cendra del passat, l'arrel del futur, l'emoció que la "travessa", com un llamp. Cada vers conté una paraula, simbòlicament. "Tot són balcons": s'obre al món al mateix temps que se centra en ella mateixa. En la "font innominada" del jardí, l'efecte en l'exterior del seu món interior, "Hi emergeix el llot del somni", sense submergir-se en el llot no s'acaba trobant la bellesa.
Fa 4 dies
Entrades
5 comentaris:
Magnífica interpretació, Helena!!!
T'he deixat una sorpreseta al Teler, recuperada del bosc!!!
B7s
revela i rebel·la....m'ha agradat la teva interpretació i el poema comentat també...no conec l'autora i fa una bona pinta poètica
Joana: m'agraden els jocs de paraules!
Elfreelang: les casualitats, com l'escaiença de les coses, que deia Ballarin, fan poesia.
helena, i no et molesta el final dels dos primers versos? vull dir, com sonen, que fan el mateix so i remeten a una rima inexistent?
a part d'això, mha agradat el poema i la teua interpretació, com sol ser habitual :)
No veig el que dius, Coralet: no hi veig res de dolent. M'agrada l'expressió "la cosa que em travessa".
Però gracies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada