UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 13 de setembre de 2011

Ullperdut

Per què els ulls plens de núvols, ai?
Talip Apuydin


Una gota d’aigua
un renou de pluja abasta
valls de soledat

BESSÓ, Pere, inèdit, dins Aigües turques, 2009

Els ulls serien plens de núvols, metafòricament, perquè d'ells surten les llàgrimes. Tant una gota d'aigüa, com una pluja sencera, en el que es pot convertir una gota, "abasta/ valls de soledat", és com la poesia que omple la nostra buidor. A vegades amb un sol vers, com una sola llàgrima. L'"ullperdut" seria aquell del qual s'ha després aquesta llàgrima, convertida en sentiment, poesia.

7 comentaris:

Joana ha dit...

una cosa tan insignificant com la gota d'aigua entre la immensitat del mar i tan important pel qui la rep, tant que és capaç d'acabar amb la solitud.

ja l'havia llegit al blog del pere, però no sabia que dir-ne i mira ara, ací potser que en trobar-me com a casa, la solte i si és molt desmesurada, sé que tu me la perdones.

B7s

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt la teva idea, Joana. Té sentiment com els teus poemes.

Ana Muela Sopeña ha dit...

Un bell poema. En la seua brevetat ens omple d'emoció. Una precisa anàlisi.

Helena Bonals ha dit...

Ana: el teu comentari també és breu i emotiu.

Pere Bessó ha dit...

No ets mai desmesurada, Joana. I m'abelleix veure't al blog poética compartida, que no és meu. El fa, ja ho saps, el poeta Andreu Cruchaga per a mi. El matís s'ho val.

I una altra cosa hi ha esmaperduts, com ullpuerduts, sense necessitat d'haver perdut un ull físicament...

Una abraçada, Joana, i, com de costum, la nostra amiga s'agosara i encerta.

Besadetes, també, per a les dues.

Pere

Pere Bessó ha dit...

I m'alegra trobar sovint la presència de l'Ana Muela al teu blog.
I tindre-vos entre les lectores més exquisides...
Pere.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Pere. Ets molt generós amb la Joana i amb mi. Els teus comentaris tenen molt de sentit, com els teus poemes.