UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 22 de setembre de 2011

Ens hauríem dit silencis

No sé
cap altra cosa millor
sinó el Silenci
per a dir
què és la mort,
què és la Vida...
Si mai hagueres estat!...
Ens hauríem dit
silencis
i hauríem conegut
millor
el nostre Silenci.
No sé
cap altra cosa millor
que el Silenci
per a omplir
instant,
dolor,
paraula...

LILIANA POPESCU, Elena

*****

NE-AM FI SPUS TĂCERI

Nu stiu
altceva mai bine
decât Tăcerea
să spună
ce este moartea,
ce este viaŃa...
Să mai fi stat!...
Ne-am fi spus
tăceri
si am fi cunoscut
mai bine
Tăcerea
din noi
Nu stiu
altceva mai bine
decât Tăcerea
să umple
clipa,
durerea,
cuvântul...


Elena Liliana Popescu


*****

NOS HABRÍAMOS DICHO SILENCIOS

No sé
de nada mejor
que el Silencio
para decir
lo qué es la muerte,
lo qué es la vida…
¡Ojalá hubieras estado!
Nos habríamos dicho
silencios
y habríamos conocido
mejor
el Silencio
de nosotros mismos.
No sé
de nada mejor
que el Silencio,
para llenar
el instante,
el dolor,
la palabra…


Elena Liliana Popescu

Del poemari "Canto de Amor", 1999


*****

Original en rumanès i traducció al castellà presa de la pàgina web Arte poética:
http://www.artepoetica.net
Antologia de Poesía Universal dirigida per André Cruchaga

Dins el bloc Oasi de paraules

El silenci seria metàfora de la poesia, que diu sense dir, que permet d'acostar-se a allò que no es deixa entendre, la vida i la mort, i també l'amor, més que no pas res més. "Ens hauríem dit/ silencis" és una reflexió que fa la veu poètica quan s'adona de la força de la poesia, que omple l'"instant", no pas com la prosa, el "dolor", tot curant les ferides, la "paraula", que ens redimeix. El Silenci en majúscula, i en minúscula, omple la nostra vida millor que la música més elevada.

9 comentaris:

El porquet ha dit...

És preciós Helena. El silenci, especialment quan hi ha moltíssim dolor, a voltes és converteix en l'única sortida i l'única forma d'expressar clarament aquest, quan les paraules no poden abastar la seva magnitud.

Helena Bonals ha dit...

El porquet: diuen que la màxima tristor no sol expressar-se en plors, sinó amb silenci. L'alegria ja és diferent!

Coralet ha dit...

preciós

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Coralet, com el que tu escrius!

Ana Muela Sopeña ha dit...

Bell poema d'Elena Liliana Popescu i preciosa interpretació, Helena. La veritat és que el silenci té una gran força que mai cal oblidar.

Una abraçada
Ana

Helena Bonals ha dit...

Gràcies Ana. La vostra reacció no és pas el silenci!

Sílvia ha dit...

Helena, quin descobriment el teu blog. Feia temps que no m'endinsava tant en la poesia. Aquest és un poema genial, com les teves interpretacions :-)

Sílvia ha dit...

Helena, quin descobriment el teu blog. Feia temps que no m'endinsava tant en la poesia. Aquest és un poema genial, com les teves interpretacions :-)

Helena Bonals ha dit...

Sílvia: moltes gràcies, encara que això no sigui gaire original de dir, però potser és millor que el silenci, en aquest cas.