UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 9 de setembre de 2011

El nen que morí

Dins de la nostra ànima
viu el nen que morí,
però també el nen
que ens ha de sorprendre
amb el seu somrís.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

El niño que murió

Dentro de nuestra alma
habita el niño que murió,
pero también el niño
que nos sorprenderá con su sonrisa.

MUELA SOPEÑA, Ana

Com un Peter Pan evolucionat, tots hem deixat enrere la nostra infantesa, normalment feliç. Però, per sort, encara batega en el nostre somriure el nen que vam ser. Que bàsicament ens somriu en cada nou poema, en cada poema que ens surt de l'ànima, de la innocència creadora.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Totalment d'acord, Helena. ja l'havia llegit al seu blog.

fanal blau ha dit...

I tant que sí!

Helena Bonals ha dit...

Joana i fanal blau: estic contenta que us agradi. Aquesta poetessa no té pèrdua!

Barcelona m'enamora ha dit...

M'agradaria pensar que la nena encara no ha mort, de fet, aquesta és una de les meves lluites de cada dia, no deixar-la morir, perquè la nena és la que em fa feliç.

El poema el trobo molt bonic i concís, a les nostres mans està alimentar el nen que portem dins, podem escoltar-lo o deixar-lo morir.

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: jo seré com una nena fins que sigui una vella i no me'n pugui escapar.

Ana Muela Sopeña ha dit...

M'alegra, Helena, que hages seleccionat aquest poema. En realitat mai deixem la infància. Tornem a ella una vegada i una altra. Cada vegada que sembla que hem mort, de sobte renaixem i ens sorprenem a nosaltres mateixos amb un somriure espontani per un petit detall. Aquesta és la meravella d'estar vius.

Una abraçada
Ana

Leticia ha dit...

En el niño se engendra la infancia del hombre, dependerá del amor y cuidado de nuestra parte para el logro de un ser humano que ame a sus semejantes, el recuerdo de su sonrisa será la satisfacción que nos hara felices en el mañana.
Una postal tu poema Ana.
Y el comentario de Helena un placer.

En el nen s'engendra la infància de l'home, dependrà de l'amor i cura de la nostra part per aconseguir un ésser humà que estimi als seus semblants, el record del seu somriure és la satisfacció que ens farà feliços en el demà.
Una postal teu poema Anna, i el comentari d'Helena un plaer.