La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
(crida feta a través de facebook per publicar-ho als murs particulars)
Entrades
5 comentaris:
ai, xiqueta, nosaltres tenim això que no voleu tindre...
"jo no acato", tampoc, des de València.
Compartit al face!!!
Si!
Tot això em recorda el poema d'Aresti.
Coralet: a què et refereixes?
Joana: ja som més!
Gemma: ets eloqüent!
Jordi: crec que he trobat, llegit i admirat el poema que dius.
Publica un comentari a l'entrada