UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 20 de setembre de 2011

La cambra dels espills

Als buscadors de sentit


On encaminar els teus passos
si tot és corromput?
En quin lloc dormir i refugiar-se
fins que la llum torne dels seus orígens?
Entra a la cambra dels espills
i respira fins a ser un amb tot.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

Cámara de los espejos

A los buscadores de sentido


¿A dónde encaminar tus pasos
si todo está corrompido?
¿En qué lugar dormir y refugiarse
hasta que la luz retorne de sus orígenes?
Entra en la cámara de los espejos
y respira hasta ser uno con todo.

MUELA SOPEÑA, Ana

Si no pots tenir el sentit, de què et serveix el significant? Gairebé tothom decep: "on encaminar els teus passos, si tot és corromput?", si no n'hi ha ni un pam de net. On dormir i refugiar-se de nit, mentre esperes de tornar a trobar el sol, et preguntaries. "Entra a la cambra dels espills", la de la poesia, "i respira fins a ser u amb tot": les vides dels altres es projecten en la teva, i t'ajuden a viure. Una poesia que no aïlla, sinó que integra, és aquesta.

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Pessimista però amb un apunt final per a l'esperança... menys mal...

Helena Bonals ha dit...

El porquet: l'Ana sol transitar entre les dues realitats, la pessimista i l'optimista, i crec que és bo, això.

Ana Muela Sopeña ha dit...

Quin bella interpretació has fet, Helena. La càmera dels miralls, sí, és la poesia. Tu ho has dit. Tot es reflecteix en la paraula. M'agrada com ho has vist.

Una abraçada
Ana

Helena Bonals ha dit...

Ana: el mirall és la poesia, i la interpretació és de nou un mirall de la poesia, que n'hi ha que la consideren supèrflua...