UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 8 de setembre de 2011

Les muntanyes (a Olot)

(dos fragments)

Molts cops me us en veniu cap a damunt
que sembleu una mar esvalotada.

-----

La boira fumejant per les muntanyes...

MARAGALL, Joan dins Carnets de viatge per Glòria Casals

En el primer tros, Maragall equipara les muntanyes al mar, perquè, tot i que generalment es contraposen, en el fons són el mateix: un element incommesurable, inabastable, com també ho és el cel.

En el segon fragment, la veu poètica és paradoxal de nou: la boira, freda, fumeja per les muntanyes, perquè és espiritual com el fum, que prové del foc. Un fum tant o més espiritual que la boira.

Els dos fragments són un exemple del concepte de "discordia concors, concordia discors" clàssic, o sigui, trobar similituds en allò aparentment completament diferent.

4 comentaris:

Barcelona m'enamora ha dit...

La muntanya i el mar són el mateix, naturalesa i puresa.

La Garrotxa és molt maca també, tot és tan verd...

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: he retocat el text original, no em convencia la segona part. Veig que em dones la raó en tot sempre!

Joana ha dit...

Enhorabona, Helena. Un comentari fantàstic.

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, Joana!!!