UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 26 de setembre de 2011

Pena arrencar-la,
també pena deixar-la,
la violeta.

Naojo, dins El cau de Calpurni

Entre l'acció i la contemplació. Entre la joia de viure i el mirar-se les coses des de la finestra. Pena de viure, i pena de no viure. Quant de sentiment en poques paraules. També, pena d'interpretar el poema, i pena de no fer-ho. Mai no és tothom content.

7 comentaris:

fanal blau ha dit...

Davant d'una violeta em passa justament el mateix!
Genial!

El porquet ha dit...

Tantes serem tantes opinions hi haurà i així mai plourà a gust de tothom.

Estonetes ha dit...

Delicades paraules.
Ja feia temps que no passava per ací i és un lloc tan agradable com sempre. Petonets.

Helena Bonals ha dit...

fanal blau: crec que Pessoa parlava d'aquest tema els Poemes d'Alberto Caeiro. És molt interessant.

El porquet: a vegades una mateixa persona engloba les dues opinions. En aquest cas costa de decidir!

Estonetes: ets benvingut.

Calpurni ha dit...

De vegades la indecisió ens atenalla i no ens deixa gaudir d'allò que ens envolta.
Gràcies Helena per entrar al cau.
Salut i poesia.

Helena Bonals ha dit...

Calpurni: m'agrada el que dius amb poques paraules, és ben veritat això de la indecisió.
Gràcies a tu pel teu bloc.

Anònim ha dit...

m'agrada aquest poema. fa pena realment les dues coses, i tries, i penses en l'altra opció. molt xulo

coralet