Hi ha un hoste al meu cos, un poeta...
Furga en l'espectre del llenguatge
amb els instruments del seu ofici
desvetlant els sons i l'esplendor de la paraula
en la creació d'un poema
GARRIGA, Leticia, traducció al català de Pere Bessó dins el bloc Palabras y Tiempo
Hi ha un hoste poeta en el cos de la veu poètica, de la mateixa manera que es pot trobar poesia en un poema. El poeta té el seu instrument en el llenguatge, hi té el seu ofici (que no és ofici sinó plaer i goig), en "l'espectre del llenguatge", allò que permet de fer aparèixer el que és mort, de retornar el passat. El poeta desvetlla la bellesa del llenguatge, en definitiva. La forma per sobre del contingut, allò que no podria ser dit d'altra manera.
Fa 1 setmana
Entrades
10 comentaris:
La clau del somni.
Podem expressar-nos de moltes maneres, però només la poesia diu tant amb poc. Com una mirada, com una carícia, com un somriure.
Helena, el nostre hoste, mirall de la geometria de la paraula, pervide en nosaltres fins al nostre últim calenta. Així ... les convergències pel atzarós ofici d'escriure ens uneixen a través del temps i l'espai. Aquí i ara la meva amistat i admiració per tu i la teva poesia. Gràcies
Helena, nuestro huésped, espejo de la geometria de la palabra , pervide en nosotros hasta nuestro último liento. Así... las convergencias por el azaroso oficio de escribir nos unen a través del tiempo y el espacio. Aquí y ahora mi amistad y admiración por ti y tu poesía.Gracias
La paraula pren vida gràcies al poeta.
Joana: sí, el poema té la clau del somni.
Barcelona: de nou m'agrada com t'expresses.
Leticia: el meu agraïment és per a tu i la teva poesia.
Rafel: bona observació.
Només, estimada amiga, assenyalar que la traducció al català es de Pere Bessó.
UNa abraçada.
El teu Pere amic i company poeta per sempre.
Ja ho he afegit, Pere.
Una abraçada.
Leticia, el teu poema és metapoesía pura. El llenguatge, les paraules i la poesia. El cos del llenguatge, la introspecció dins del cos. Un poema breu per a reflexionar sobre l'ofici del poeta i la seua manera d'afrontar la poesia.
Helena, és bell la teua anàlisi d'aquest poema. Com sempre, aconsegueixes endinsar-te en els mínims detalls d'una manera precisa i elegant.
Pere, ja saps que la teua manera de traduir poesia m'encanta. La paraula sempre presidint la bellesa, la eufonía i el ritme.
Una abraçada als tres
Ana
Helena, Anna, Pere, Rafel, Barcelona m'enamora, Joana ...
Les trobades són imants, ens atreu el que ens satisfà alguna de les nostres necessitats com a éssers humans. La poesia, és l'imant que ens atrau i aconsegueix aquesta trobada realment impensat en temps i distància. Potser mai estrenyem les nostres mans, però estic segura que estrenyem a diari el nostre cor.
El meu afecte per ser-hi i ser amants de la paraula viva volta escriptura. Gràcies a tots des d'aquí, aquesta tarda que estic mirant un capvespre ataronjat i brillant que pinta
"Potser mai estrenyem les nostres mans, però estic segura que estrenyem a diari el nostre cor": això és molt maco. Moltes gràcies, Leticia.
Publica un comentari a l'entrada