Pena arrencar-la,
també pena deixar-la,
la violeta.
Naojo, dins El cau de Calpurni
Entre l'acció i la contemplació. Entre la joia de viure i el mirar-se les coses des de la finestra. Pena de viure, i pena de no viure. Quant de sentiment en poques paraules. També, pena d'interpretar el poema, i pena de no fer-ho. Mai no és tothom content.
Fa 1 setmana
Entrades
7 comentaris:
Davant d'una violeta em passa justament el mateix!
Genial!
Tantes serem tantes opinions hi haurà i així mai plourà a gust de tothom.
Delicades paraules.
Ja feia temps que no passava per ací i és un lloc tan agradable com sempre. Petonets.
fanal blau: crec que Pessoa parlava d'aquest tema els Poemes d'Alberto Caeiro. És molt interessant.
El porquet: a vegades una mateixa persona engloba les dues opinions. En aquest cas costa de decidir!
Estonetes: ets benvingut.
De vegades la indecisió ens atenalla i no ens deixa gaudir d'allò que ens envolta.
Gràcies Helena per entrar al cau.
Salut i poesia.
Calpurni: m'agrada el que dius amb poques paraules, és ben veritat això de la indecisió.
Gràcies a tu pel teu bloc.
m'agrada aquest poema. fa pena realment les dues coses, i tries, i penses en l'altra opció. molt xulo
coralet
Publica un comentari a l'entrada