Que sempre fos setembre
Que sempre fos setembre, que l'hivern
ens esperés en va.
Que cada aiguat,
que tot el fred, que tanta absurda pressa,
que tot el que s'acosta, trist octubre,
fos cada cop com la sorpresa amable
de la primera pluja,
de la primera cita,
del retrobat jersei.
SUBIRANA, Jaume (de Pel viure extrem, 1985)
Més que a la primavera, la vida recomença amb el final de l’estiu, amb el començament del nou curs -des d’un altre punt de vista. En la maduresa de la vida, que ens fa savis sense ser excessivament vells: això simbolitzaria el setembre. “que l’hivern/ ens esperés en va”: que no acabés d’arribar mai. “el retrobat jersei”: després de tanta calor, retornar a les peces de roba que abriguen, pot ser tan agradable, com després d’haver sofert es troba agradable la vida quotidiana. De petita, el setembre era el mes de retorn a les amistats que l’estiu havia fet perdre temporalment. La tardor, amb els bolets i els boscos de color vermell i groc, sempre ha estat sinònim de felicitat per a mi. L’única pega, la llum que s’acaba massa aviat. Mai no és tothom content. Els versos: “fos cada cop com la sorpresa amable/ de la primera pluja,/ de la primera cita” son bellíssims. La primera cita sol ser una experiència molt poètica. “Que sempre fos setembre”, doncs, joc de paraules inclòs.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
Després del teu comentari, poc puc afegir.
També per a mi, setembre suposa el retorn a la vida i l'escalfor de les rutines habituals i estimades que l'estiu ens fa sentir en falta.
D'altra banda porta connotacions de melangia i nostàlgia dels bons temps passats i ens alerta de la fugacitat de la vida quan ens furta el dia amb taanta rapidesa.
Personalment setembre és per a mi un mes desconcertant, a mig camí entre tot. Però és una transició, primavera d'hivern, cap al fred. el meravellós fred.
T'afegesc al meu blog
Setembre seria com "la prehistòria d'una relació", que deia Pla, com la primera cita.
Publica un comentari a l'entrada