Absència
Desperta la nit oberta,
el món gira indiferent,
la lluna l'ombra fugissera
esvaeix.
No, ja no t'hi veig.
Desconfie del teu univers,
imagine el teu vers,
l'esguard que no veig,
la veu que no tens.
No, tu no hi ets.
I ara què?
Res, formiguetes al paper.
JOANA dins el bloc El bosc dels somnis
És de nit, però hi ha una mica de llum de lluna. No es veu l’altre, la persona estimada, se suposa, per la foscor física i anímica. Se l’ha dimaginar, en tot allò que aquesta altra persona podria escriure, mirar o dir. Definitivament no hi és. “I ara què?”: li queda el poema, fet de formiguetes, les lletres, aparentment insignificants. Perquè existeix la tesi que estimar és molt més rendible literàriament, si ja no a la vida, que no pas ser estimat. De fet ho subscric plenament.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
Este poema no va dirigido a una persona amada. El tema no es el amor, es el enamoramiento, dos conceptos que parecen sinónimos, pero no lo son. Enamorarse es una relación en la que la otra persona, no es real, es como el doble de una misma y sus características se corresponden a la imagen idealizada de lo que una misma quisiera ser. Es un "Yo me amo al verme reflejado en él". Es una trampa como dice Abadi, porque en realidad esa pasión es para ese aspecto proyectado del otro.
De qui és aquesta cita?
Té força raó, però no tota. Sempre hi ha diferències, en tot, no es pot passar tot pel mateix obturador.
No n'he comentat més, de poemes teus, per ara!
Es de Abadi i pertany al llibre "Amarse con los ojos abiertos" de Jorge Bucay i Silvia Salinas. Mai no havia llegit un llibre d'aquest tipus però em va cridar l'atenció el tema: Una història de cerixement personal mitjançant un encontre virtual per e-mail.
Al llibre es fa una reflexió sobre el vertader significat de l'amor i el fet de conviure en parella. És un llibre que es pot llegir d'una sentada, molt senzill. Al temps que ens fa reflexionar sobre questions molt obvies de la convivència en parella, que tots sabem, però de vegades oblidem, ens fa viure una entretinguda historia entre dos personatges que es coneixen accidentalment per correu electrònic.
Bucay és molt bon psicòleg-escriptor.
Però com amb la crítica, una també ha de provar de no llegir tant sobre la vida, per viure. De tant en tant... reflexió per a l'acció.
Publica un comentari a l'entrada